Acceptem que en els actes
pedagògics, com succeeix a la resta de les pràctiques humanes, resulta
impossible que els que els estudiants aprenguin exactament el que el mestres
els hi ensenya.
Tenim que partir de l’idea
de que aquests desig de la comprensió total, de l’anclatge perfecte, no pot
funcionar en un procés educatiu. S’ha de partir de la base de que de cada
classe que impartim, cada estudiant elaborarà una versió individual que
enllaçarà amb idees, conceptes, llocs i fins i tot sabors de nosaltres, que com
a mestres, mai controlarem.
El paradigma educatiu
industrial, científic i positivista mai ha estat interessat en acceptar aquest
fet, en acceptar que hi ha algú més que l’estudiant i que el mestre, en
acceptar l’inconscient.
Sovint trobem institucions
que considerem innovadores amb projectes educatius que pretenen potenciar un
canvis en la seva metodologia però aquests canvis solen no contemplar una
transformació de l’avaluació i si pretenem desenvolupar pedagogies disruptives
en la resta d’àrees serà de vital importància que també es realitzin en
l’avaluació.
Una de les principals causes
de que el sistema educatiu actual no funcioni és perquè tenim una educació
basada en l’avaluació en comptes d’estar basada l’aprenentatge. L’avaluació té
massa a veure amb les notes de cada examen, els títols escolars o els
certificats de tot tipus, tots ells quantificats de forma numèrica.
Avui vull reflexionar
sobre com, per què i per a què avaluem, l’avaluació no ha de ser una arma si no
una ajuda, per a que l’aprenentatge succeeixi en comptes de ser fre.
¿Podem avaluar mitjançant
una xifra tot allò que succeeix durant un període de temps? Es possible mesurar
amb una nota l’experiència de l’aprenentatge? Accepto que
l’avaluació és un procés subjectiu i per aquest motiu no té cap sentit que
sigui el centre del nostre procés educatiu, hem de descentralitzar-la i
aconseguir que el vertader centre sigui l’aprenentatge. L’aprenentatge succeeix
al marge de l’avaluació així que continuarem posant notes al final de cada
trimestres però aquestes no tindran la importància que tenen en l’actualitat ja
que aquestes sepulten la motivació i les ganes d’aprendre.
Descentralitzar l’educació
no vol dir que no haguem de saber el que passa dins les nostres aules, no vol
dir deixar de reflexionar sobre el procés…. Reflexionar és necessari en
qualsevol moment de l’aprenentatge per aquest motiu és molt important investigar
i analitzar l’evolució de la comunitat educativa i veure el grau
de transformació de cada membre. Per això és tant important la comunicació
entre els diferents membres que formen aquesta comunitat. Les metodologies
d’enfoc qualitatiu ens ajudaran a investigar i així obtenir informació
mitjançant eines com els diaris de camp, les entrevistes, les converses i grups
de discussió, les assemblees… a través d’ells aconseguirem obtenir una visió
més enriquidora del que està passant a la nostra classe que mitjançant un
examen.
Serà
des de la investigació des d’on iniciarem una avaluació creativa on no ens
limitarem als sistemes d’avaluació quantitativa. La qualificació tradicional és
un procediment completament aliè a l’alumne que el viu com un acte del
professorat. Nosaltres utilitzarem l’ús del llenguatge visual per una avaluació
creativa. Utilitzar altres mitjans visuals convertirà l’avaluació en una
pràctica visual i així donarem suport per la reflexió. Desenvolupar
videocomunicats on l’estudiant expressi el que ha aprés de diferents formes, o
editar reportatges amb els que es documenti i arxivi el procés, ens serviran
per, com comentàvem amb anterioritat, convertir l’avaluació en un procés
creatiu del que l’alumne és protagonista i es centra en el seu desenvolupament,
en comptes de centrar-se en un resultat quantitatiu.
