Parlant una mica del Màster d'Innovació pedagògica i lideratge educatiu

Ahir va finalitzar una primera etapa a la universitat. He acabat el primer mòdul del Màster que realitzo. Dos mesos han passat des de que vaig començar a escoltar als meus mestres, el Dr. Jordi Riera i la Dra. Anna Pagès.

En aquest temps han aconseguit fer-me trontollar el cap una vegada i una altra. Fer-me sortir de classe amb mal de cap perquè ha estat inevitable estar constantment pensant, pensant i pensant...

Molts dels temes o teories de les que hem parlat a classe, ja havien passat pel meu cap, ja havien aparegut en el sistema educatiu en el que estic immers, en els nens i nens als que educo, en els companys de feina. Però ells han posat paraules de coherència en aquest discurs.

Ara he acabat i escric aquestes línies des de la gratitud, ja que el que més valoro de les classes rebudes per aquests dos mestres és que han multiplicat per 10, les ganes de plantejar-me canvis, de plantejar-me reflexions, de plantejar-me autocrítiques. Les ganes d’experimentar, de provocar, de remoure que portava al meu codi genètic s’han vist augmentades després d’aquests primers mesos de Màster. M’agradaria que aquestes inquietuds que tinc puguin néixer en el meu alumnat, siguin del tipus que siguin.

Sóc conscient de que això és només el principi, queda molt per llegir, per dialogar, per reflexionar, per compartir... però volia escriure aquestes línies per poder recordar aquest sentiment i veure com evoluciona en aquests anys.

Gràcies mestres per fer-me trontollar.