Canviem l'avaluació, ja!

Acceptem que en els actes pedagògics, com succeeix a la resta de les pràctiques humanes, resulta impossible que els que els estudiants aprenguin exactament el que el mestres els hi ensenya.

Tenim que partir de l’idea de que aquests desig de la comprensió total, de l’anclatge perfecte, no pot funcionar en un procés educatiu. S’ha de partir de la base de que de cada classe que impartim, cada estudiant elaborarà una versió individual que enllaçarà amb idees, conceptes, llocs i fins i tot sabors de nosaltres, que com a mestres, mai controlarem.

El paradigma educatiu industrial, científic i positivista mai ha estat interessat en acceptar aquest fet, en acceptar que hi ha algú més que l’estudiant i que el mestre, en acceptar l’inconscient.

Sovint trobem institucions que considerem innovadores amb projectes educatius que pretenen potenciar un canvis en la seva metodologia però aquests canvis solen no contemplar una transformació de l’avaluació i si pretenem desenvolupar pedagogies disruptives en la resta d’àrees serà de vital importància que també es realitzin en l’avaluació.

Una de les principals causes de que el sistema educatiu actual no funcioni és perquè tenim una educació basada en l’avaluació en comptes d’estar basada l’aprenentatge. L’avaluació té massa a veure amb les notes de cada examen, els títols escolars o els certificats de tot tipus, tots ells quantificats de forma numèrica.

Avui vull reflexionar sobre com, per què i per a què avaluem, l’avaluació no ha de ser una arma si no una ajuda, per a que l’aprenentatge succeeixi en comptes de ser fre.

¿Podem avaluar mitjançant una xifra tot allò que succeeix durant un període de temps? Es possible mesurar amb una nota l’experiència de l’aprenentatge? Accepto que l’avaluació és un procés subjectiu i per aquest motiu no té cap sentit que sigui el centre del nostre procés educatiu, hem de descentralitzar-la i aconseguir que el vertader centre sigui l’aprenentatge. L’aprenentatge succeeix al marge de l’avaluació així que continuarem posant notes al final de cada trimestres però aquestes no tindran la importància que tenen en l’actualitat ja que aquestes sepulten la motivació i les ganes d’aprendre.

Descentralitzar l’educació no vol dir que no haguem de saber el que passa dins les nostres aules, no vol dir deixar de reflexionar sobre el procés…. Reflexionar és necessari en qualsevol moment de l’aprenentatge per aquest motiu és molt important investigar i analitzar l’evolució de la comunitat educativa i veure el grau de transformació de cada membre. Per això és tant important la comunicació entre els diferents membres que formen aquesta comunitat. Les metodologies d’enfoc qualitatiu ens ajudaran a investigar i així obtenir informació mitjançant eines com els diaris de camp, les entrevistes, les converses i grups de discussió, les assemblees… a través d’ells aconseguirem obtenir una visió més enriquidora del que està passant a la nostra classe que mitjançant un examen.

Serà des de la investigació des d’on iniciarem una avaluació creativa on no ens limitarem als sistemes d’avaluació quantitativa. La qualificació tradicional és un procediment completament aliè a l’alumne que el viu com un acte del professorat. Nosaltres utilitzarem l’ús del llenguatge visual per una avaluació creativa. Utilitzar altres mitjans visuals convertirà l’avaluació en una pràctica visual i així donarem suport per la reflexió. Desenvolupar videocomunicats on l’estudiant expressi el que ha aprés de diferents formes, o editar reportatges amb els que es documenti i arxivi el procés, ens serviran per, com comentàvem amb anterioritat, convertir l’avaluació en un procés creatiu del que l’alumne és protagonista i es centra en el seu desenvolupament, en comptes de centrar-se en un resultat quantitatiu.