La química de les relacions

Avui a les 9 del matí augurava un dia que podia ser ben lleig. El meu cap estava trontollant que havia de fer amb diferents pensaments que feien ballar el que considerava que és la meva persona. Són les 8 de la tarda i torno ha tenir clar que sóc qui sóc, i això no puc canviar-ho, però tinc clar una cosa... que les relacions que he tingut i tinc formen part de la meva persona.

Apropiant-me del títol d'un llibre que us recomano, en la nostra vida es dona el que anomenen "La química de les relacions". La comunicació que construïm amb les persones dona peu a relacions, a l'establiment d'un contacte verbal que pot resultar agradable o desagradable. Hi ha un component líquid, flexible, moldejable que sorgeix de la comunicació, de la verbalització de paraules dins d'una conversa que ens connecta amb el receptor, de vegades a uns nivells que encara no els puc creure.

Tenir coses a dir als demés és meravellós, compartir un missatge i amb compartir vull dir a voler explicar-ho, encara que sigui una visió diferent del que pensa la persona que t'escolta i que s'estableixi un respecte mutu fa que les relacions creixin, aconsegueix formar vincles i fomentar els espais per compartir.

Avui he sentit aquesta química en tres espais i moments del dia diferents, la xerrada amb un tècnic d'aire acondicionat (en castellà), la realització d'un treball amb unes companyes de màster (en català) i finalment realitzant la meva habitual classe d'anglès (en anglès). Després d'aquests moments extrec unes conclusions... la llengua que utilitzis és poc important perquè la utilització d'aquesta ja és enriquidora, sigui un idioma o altre, l'important és que ens porta a descobrir persones amb les que podem establir una química en les nostres relacions.

I tu... vols formar part dels que utilitzem l'art de construir vincles personals?